| Germinal | |
Home | Obres Internacionals Sedov | Revolución Permanente | Lenin (marxists.org) |
Edita: Grup Germinal
(En defensa del marxisme)
OBRES ESCOLLIDES DE LENIN EN CATALÀ
________________________________
La guerra dura ja
un any. El nostre Partit va fixar la seua actitud davant d'ella, en el seu
començament mateix, en el manifest del Comitè Central, redactat al setembre de
1914 i publicat (després de ser distribuït als membres del Comitè Central i als
representants responsables del nostre Partit a Rússia, i de rebre la seua
conformitat) l'1 de novembre de 1914 en el núm. 33 de Sotsial-Demokrat, òrgan
del Comitè Central del nostre Partit. Més tard, en el número 40 (29 de març de
1915), van aparèixer les resolucions de la Conferència de Berna, que ofereixen una exposició més precisa dels nostres
principis i de la nostra tàctica.
En el moment
actual, l'estat d'ànim revolucionari de les masses creix evidentment a Rússia.
Símptomes del mateix fenomen s'observen pertot arreu en altres països, malgrat
que les aspiracions revolucionàries del proletariat, es veuen ofegades per la majoria
dels partits socialdemòcrates oficials, que s'han posat del costat dels seus governs
i de la seua burgesia. En virtut de tal estat de coses, és molt necessària la
publicació d'un fullet que faça un balanç de la tàctica socialdemòcrata
respecte de la guerra. Reeditem íntegrament
els documents del Partit abans citats, acompanyant-los de breus explicacions en
què tractem de tindre en compte els principals
arguments que, a favor de la tàctica burgesa i la tàctica proletària, han sigut
exposats en les publicacions i en les reunions del Partit.
El present fullet va ser escrit en l'estiu de 1915, en la vespra de la
Conferència de Zimmerwald. Va aparèixer també
en alemany i francès, i ha sigut reimprès en noruec en la seua totalitat en l'òrgan de la Joventut Socialdemòcrata Noruega.
L'edició alemanya del fullet va ser introduïda
clandestinament en Alemanya (a Berlín, Leipzig, Bremen i altres ciutats), i
difosa il·legalment pels partidaris de l'esquerra de Zimmerwald
i pel grup de Karl Liebknecht. L'edició francesa, impresa clandestinament a
París, va ser difosa allí pels zimmerwaldians francesos. De l'edició russa van
arribar al país escassos exemplars, i a Moscou va ser
copiada a mà pels obrers.
Ara reimprimim íntegrament aquest fullet, a títol de
document. El lector ha de recordar sempre que va ser
escrit a l'agost de 1915. Cal recordar-ho
sobretot en els passatges en què es parla de Rússia: Rússia era encara la
Rússia tsarista, la Rússia dels Romanov...
Publicat en el
fullet que va aparèixer en 1918.
L'actitud dels
socialistes davant de la guerra
Els socialistes
han condemnat sempre les guerres entre els pobles com quelcom
bàrbar i feroç. Però la nostra actitud davant de la guerra és distinta, per
principi, de la que assumeixen els pacifistes burgesos (partidaris i
propagandistes de la pau) i els anarquistes. Ens distingim
dels primers en què comprenem el llaç inevitable que uneix les guerres amb la
lluita de classes en l'interior del país, i en què comprenem que no es pot
suprimir les guerres sense suprimir abans les classes i sense instaurar el
socialisme; també en què reconeixem plenament la legitimitat, el caràcter
progressista i la necessitat de les guerres civils, és a dir, de les guerres de
la classe oprimida contra la classe opressora, dels esclaus contra els
esclavistes, dels camperols serfs contra els grans terratinents i dels obrers
assalariats contra la burgesia. Nosaltres, els marxistes, diferim tant dels pacifistes com dels anarquistes en
què reconeixem la necessitat d’estudiar històricament (des del punt de vista
del materialisme dialèctic de Marx) cada guerra en particular. La història ha
conegut moltes guerres que, malgrat els horrors, les ferocitats, les calamitats
i els patiments que tota guerra ocasiona
inevitablement, van ser progressistes, és a
dir, útils per al progrés de la humanitat, contribuint a destruir institucions
particularment nocives i reaccionàries (com, per exemple, l'autocràcia o la
servitud), i les formes més bàrbares del despotisme a Europa (la turca i la
russa). Per aquesta raó, cal examinar les peculiaritats històriques de la
guerra actual.
Tipus històrics de
guerres modernes
La Gran Revolució
Francesa inaugura una nova època en la història de la humanitat. Des de llavors
fins a la Comuna de Paris, és a dir, des de 1789 a 1871, les guerres
d'alliberament nacional, de caràcter progressista burgès, constituïen un dels
tipus de guerra. Dit en altres termes: el contingut principal i la significació
històrica d'aquestes guerres eren l'enderrocament de l'absolutisme i del règim
feudal, el seu trencament i la supressió del jou nacional estranger. Eren, per
això, guerres progressistes, i tots els demòcrates honrats i revolucionaris,
així com tots els socialistes, simpatitzaven sempre, en aqueixes guerres
amb el triomf del país (és a dir, de la burgesia) que contribuïa a enfonsar o a
minar els pilars més perillosos del règim feudal, de l'absolutisme i de
l'opressió exercida sobre altres pobles. Així, per exemple, en les guerres
revolucionàries de França va haver-hi un element de saqueig i de conquista de
terres alienes pels francesos, no obstant, això no canvia en res la significació històrica fonamental d'aqueixes
guerres, que demolien i crebantaven el règim feudal i l'absolutisme de tota la
vella Europa, de l'Europa feudal. Durant la guerra franco-prussiana, Alemanya
va espoliar França, però això no altera la significació històrica fonamental
d'aquesta guerra, que va alliberar desenes de milions d'alemanys del
desmembrament feudal i de l'opressió de dos dèspotes: el tsar rus i Napoleó
III.
Diferència entre
guerra ofensiva i guerra defensiva
L'època de 1789 a
1871 ha deixat empremtes profundes i records revolucionaris. Abans que foren destruïts el règim feudal, l'absolutisme i el
jou nacional estranger, no cabia parlar tan sols del desenvolupament de la
lluita proletària pel socialisme. Quan els socialistes parlaven del caràcter
legítim de la guerra "defensiva", referint-se a les guerres d'aqueixa
època, sempre tenien en compte precisament aqueixos fins, que es reduïen a la
revolució contra el règim medieval i la servitud. Els socialistes van entendre
sempre per guerra "defensiva" una guerra "justa" en
aquest sentit (expressió emprada una vegada per W. Liebknecht). Només en aqueix
sentit, els socialistes admetien i continuen admetent el caràcter legítim,
progressista i just de la "defensa de la pàtria" o d'una guerra
"defensiva". Si, per exemple, demà
El Marroc declarara la guerra a França, l'Índia a Anglaterra, Pèrsia o Xina a
Rússia, etcètera, aqueixes guerres serien guerres "justes",
"defensives", independentment de qui atacara primer, i tot
socialista simpatitzaria amb la victòria dels Estats oprimits, dependents,
menyscabats en els seus drets, sobre les "grans" potències opressores, esclavistes i espoliadores.
Però imaginem-nos
que un propietari de cent esclaus fa la guerra a un altre que posseeix dos-cents
per arribar a una distribució més "equitativa" dels esclaus. És
evident que emprar en aquest cas el concepte
de guerra "defensiva" o de "defensa de la pàtria" seria
falsificar la història i, en la pràctica, equivaldria purament i simplement a
un engany de la gent senzilla, dels petits
burgesos i dels ignorants per hàbils esclavistes. Puix
bé, precisament així enganya avui la burgesia imperialista als pobles,
valent-se de la ideologia "nacional" i de la idea de defensa de la
pàtria, en la guerra actual que els esclavistes es fan entre si per a
consolidar i reforçar l'esclavitud.
La guerra actual
és una guerra imperialista
Quasi tot el món
reconeix que la guerra actual és una guerra imperialista, però en la major part
dels casos es tergiversa aquesta idea, ja siga aplicant-la a una de les parts o
bé donant a entendre que, malgrat tot, aquesta guerra podria tindre un caràcter
burgès progressista, d'alliberament nacional. L'imperialisme és la fase
superior del desenvolupament del capitalisme, fase a què només ha arribat en el
segle XX. El capitalisme va començar a sentir-se limitat dins del marc dels
vells Estats nacionals, sense la formació dels quals no hauria pogut derrocar
el feudalisme. El capitalisme ha portat la concentració a tal punt, que branques
senceres de la indústria es troben en mans d'associacions patronals, trusts,
corporacions de capitalistes multimilionaris, i quasi tot el globus terrestre
està repartit entre aquests "potentats del capital", bé en forma de
colònies o bé embolicant els països estrangers en les atapeïdes xarxes de
l'explotació financera. La llibertat de comerç i la lliure competència han
sigut substituïdes per la tendència al monopoli, a la conquista de terres per a
realitzar en elles inversions de capital i portar-se les seues matèries
primeres, etc. D'alliberador de nacions, com ho va
ser en la seua lluita contra el feudalisme, el capitalisme s'ha
convertit, en la seua fase imperialista, en el més gran opressor de nacions. El
capitalisme, progressista en altres temps, s'ha tornat reaccionari; ha
desenvolupat les forces productives a tal extrem, que a la humanitat no li
queda un altre camí que passar al socialisme, o bé patir durant anys, i inclús
durant decennis, la lluita armada de les "grans" potències pel manteniment artificial del capitalisme
per mitjà de les colònies, els monopolis, els privilegis i tot gènere de
l'opressió nacional.
La guerra entre
els més grans esclavistes pel manteniment i enfortiment de l'esclavitud
A fi de mostrar
amb claredat la significació de l'imperialisme, citem
a continuació dades precises sobre el repartiment del món entre les anomenades "grans" potències (és a dir, les que han tingut èxit en el gran saqueig):
|
‘Grans’ potències |
Colònies |
Colònies |
Colònies |
Colònies |
Metròpolis |
Metròpolis |
Total |
Total |
|
|
|
1876 |
1876 |
1914 |
1914 |
1914 |
1914 |
|
|
|
|
|
Km quadrats (en
milions) |
Habitants (en milions) |
Km quadrats (en
milions) |
Habitants (en milions) |
Km quadrats (en
milions) |
Habitants (en milions) |
Km quadrats (en
milions) |
Habitants (en milions) |
|
|
Anglaterra |
22,5 |
251,9 |
33,5 |
393,5 |
0,3 |
46,5 |
33,8 |
440,0 |
|
|
Rússia |
17,0 |
15,9 |
17,4 |
33,2 |
5,4 |
136,2 |
22,8 |
169,4 |
|
|
França |
0.9 |
6,0 |
10,6 |
55,5 |
0,5 |
39,6 |
11,1 |
95,1 |
|
|
Alemanya |
- |
- |
2,9 |
12,3 |
0.5 |
64,9 |
3,4 |
77,2 |
|
|
Japó |
- |
- |
0,3 |
19,2 |
0,4 |
53,0 |
0,7 |
72,2 |
|
|
Estats Units de
Nord-Amèrica |
- |
- |
0,3 |
9,7 |
9,4 |
97,0 |
9,7 |
106,7 |
|
|
Total de les sis
‘grans’ potències |
40,4 |
273,8 |
65,0 |
523,4 |
16,5 |
437,2 |
81,5 |
960,6 |
|
|
Colònies
pertanyents no a les grans potències (sinó a Bèlgica, Holanda i altres
estats Tres països
‘semicolonials’ (Turquia, Xina, Pèrsia) |
9,5 45,3 |
9,9 14,5 |
45,3 361,2 |
|||||||
Aquest quadro ens
permet veure com els pobles que de 1789 a 1871 van lluitar, en la majoria dels
casos al front dels altres, per la llibertat, s'han convertit en la nostra
època, després de 1876 i gràcies a un capitalisme altament desenvolupat i
"passat de madur", en els opressors i explotadors de la majoria de la
població i de les nacions del globus. Entre 1876 i 1914, sis "grans" potències es van apoderar de 25 milions de
quilòmetres quadrats, és a dir, una superfície dos vegades i mitja més gran que la de tota Europa! Sis potències
subjuguen una població de més de cinc-cents milions (523) d'habitants en
les colònies. Per cada quatre habitants de les "grans" potències hi ha cinc habitants de "les
seues" colònies. I tot el món sap que les colònies han sigut conquistades
a sang i foc, que els seus pobladors són tractats bàrbarament
i explotats de mil maneres (per mitjà de l'exportació de capitals, concessions,
etc., l'engany en la venda de mercaderies, el sotmetiment a les
"autoritats" de la nació "dominant", etc., i amb altres
coses per l'estil). La burgesia anglofrancesa enganya els pobles al dir que fa
la guerra amb la finalitat de la llibertat dels pobles i de Bèlgica, quan en
realitat la fa per a conservar els immensos territoris colonials de què s'ha apoderat.
Els imperialistes alemanys evacuarien immediatament Bèlgica i altres països si
els anglesos i francesos es repartiren "amistosament" amb ells les
seues colònies. Allò de peculiar de la situació actual consisteix en el fet que
la sort de les colònies es decideix amb la guerra que s’entaula en el
continent. Des del punt de vista de la justícia burgesa i de la llibertat
nacional (o del dret de les nacions a l'existència), Alemanya tindria sens
dubte raó contra Anglaterra i França, ja que ha sigut "defraudada" en
el repartiment de les colònies, i els seus enemics oprimeixen a moltíssimes més
nacions que ella; quant a la seua aliada, Àustria, els eslaus per ella oprimits
gaudeixen sens dubte de més llibertat que en la Rússia tsarista, vertadera "presó
de pobles". Però la pròpia Alemanya no lluita per a alliberar els pobles,
sinó per a subjugar-los. I no correspon als socialistes ajudar un bandit més
jove i més vigorós (Alemanya) a desvalisar altres bandits més vells i més encebats. El que han de fer els socialistes és
aprofitar la guerra que es fan els bandits per a derrocar-los a tots. Per a
açò, és necessari primer que res que els socialistes diguen al poble la
veritat, a saber, que aquesta guerra és, en un triple sentit, una guerra entre
esclavistes per a reforçar l'esclavitud. En primer lloc, és una guerra que tendeix a consolidar l'esclavitud de les colònies
per mitjà d'un repartiment mes "equitatiu" i una explotació ulterior
mes "coordinada" de les mateixes; en segon lloc, és una guerra que
persegueix el reforçament del jou que pesa
sobre les nacions estranyes en el si mateix de les "grans" potències, perquè
tant Àustria com Rússia (i aquesta molt més i molt pitjor que aquella) només es
mantenen gràcies a aqueix jou que reforcen amb la guerra; en tercer lloc, és
una guerra amb vista a intensificar i prolongar l'esclavitud assalariada, perquè el proletariat està dividit i esclafat,
mentre que els capitalistes surten guanyant,
enriquint-se amb la guerra, avivant els prejudicis nacionals i intensificant la
reacció, que ha alçat el cap en tots els països, inclús en els més lliures i
republicans.
"La guerra és
la prolongació de la política per altres mitjans" (exactament per la
violència)
Aquesta famosa
sentència pertany a Clausewitz, un dels més profunds escriptors sobre temes
militars. Els marxistes sempre han considerat aquesta tesi, amb tota raó, com a
la base teòrica de les idees sobre la significació de cada guerra en
particular. Justament des d'aquest punt de vista van examinar sempre Marx i
Engels les diferents guerres.
Aplique's aquesta tesi a la guerra actual. Es veurà que durant decennis, quasi des de fa mig segle, els governs i les classes dominants d'Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Àustria i Rússia van practicar una política de saqueig de les colònies, d'opressió d'altres nacions i d’esclafament del moviment obrer. I aquesta política precisament, i només aquesta, és la que es prolonga en la guerra actual. En especial, tant a Àustria com a Rússia, la política de temps de pau, igual que la de temps de guerra, ha consistit en esclavitzar les nacions i no en alliberar-les. Al contrari, en Xina, a Pèrsia, a l'Índia i altres països dependents veiem en els últims decennis la política del despertar de desenes i centenes de milions d'homes a la vida nacional, una política que tendeix a alliberar-los del jou de les "grans" potències reaccionàries. Sobre aquest terreny històric concret, una guerra pot tindre també avui un caràcter progressista burgès, pot ser una guerra d'alliberament nacional. Basta considerar la guerra actual com una prolongació de la política de les "grans" potències i de les classes fonamentals de les mateixes per a veure immediatament el caràcter antihistòric, la falsedat i la hipoc