| Germinal | |
Home | Obres Internacionals Sedov | Revolución Permanente | Lenin (marxists.org) |
EDICIONS INTERNACIONALS SEDOV
Edita: GRUP GERMINAL (En defensa del marxisme)
_______________________________________________________________
OBRES ESCOLLIDES DE LENIN EN CATALÀ
__________________________________
(novembre de 1918)
versió catalana
establerta a partir de l’edició castellana de Marxists Internet Arxive i contrastada amb La revolución
proletaria y el renegado Kautsky, en Obras Escogidas en doce tomos,
Editorial Progreso de Moscou, 1977, tom IX, pp. 1-98.
El fullet de Kautsky La
dictadura del proletariat, aparegut fa poc a Viena (Wien, 1918, Ignaz
Brand, 63 ps.), constitueix un exemple evidentíssim de la més completa i
vergonyosa fallida de la II Internacional, d'aqueixa fallida que fa temps
parlen tots els socialistes honrats de totes les nacions. El problema de la
revolució proletària passa ara
pràcticament a l'ordre del dia en molts països. D’ací que siga imprescindible
analitzar els sofismes de Kautsky, propis d'un
renegat, i veure com abjura per complet del marxisme.
Però, primer que res, cal
subratllar que qui escriu aquestes línies, des del mateix principi de la
guerra, ha hagut d'indicar moltes vegades que Kautsky havia trencat amb el
marxisme. A això va estar consagrada una sèrie d'articles, publicats de 1914 a
1916 en Sotsial-Demokrat i Kommunist, que apareixien en
l'estranger. El Soviet de Petrograd ha reunit aquests articles i els ha editat:
G. Zinoviev i N. Lenin, Contra el corrent, Petrograd, 1918 (550 ps.). En un fullet publicat en Ginebra
en 1915, i traduït també llavors a
l'alemany i al francès, deia jo del "kautskisme":
"Kautsky, autoritat suprema
de la II Internacional, constitueix un exemple summament típic i clar de com el
reconèixer el marxisme de paraula va conduir, de fet, a transformar-lo en
'struvisme' o en 'brentanisme' (és a dir, en la doctrina liberal burgesa que admet una lluita “de classes” no
revolucionària del proletariat, cosa que han expressat amb especial claredat
l'escriptor rus Struve i l'economista alemany Brentano). Ho veiem també en
l'exemple de Plekhanov. Amb evidents sofismes es castra en el marxisme la seua
ànima revolucionària viva, es reconeix en ell tot, menys els mitjans
revolucionaris de lluita, la propaganda i la preparació d'aquests mitjans,
l'educació de les masses en aquest sentit. Kautsky, prescindint d'ideologies,
“concilia” el pensament fonamental del socialxovinisme, és a dir, el
reconeixement de la defensa de la pàtria en la guerra actual, amb una concessió
diplomàtica i ostensible a l'esquerra, abstenint-se de votar els crèdits,
declarant verbalment la seua oposició,
etc. Kautsky, que en 1909 va escriure tot un llibre sobre la proximitat d'una
època de revolucions i sobre la relació entre la guerra i la revolució;
Kautsky, que en 1912 va firmar el manifest de Basilea sobre la utilització
revolucionària de la guerra que s'acostava, es desviu ara per justificar i
cohonestar el socialxovinisme i, com Plekhanov, s’uneix a la burgesia per a
mofar-se de tota idea de revolució, de tota acció dirigida a una lluita
efectivament revolucionària.
“La classe obrera no pot
realitzar el seu objectiu de revolució mundial si no fa una guerra implacable a
aquesta apostasia, a aquesta falta de caràcter, a aquesta actitud servil davant
de l'oportunisme, a aquest inaudit enviliment teòric del marxisme. El
kautskisme no ha aparegut per casualitat, és un producte social de les
contradiccions de la II Internacional, una combinació de la fidelitat al
marxisme de paraula i de la subordinació a l’oportunisme de fet" (G.
Zinoviev i N. Lenin, El socialisme i la guerra, Ginebra, 1915, ps.
13-14).
Prosseguim. En el meu llibre L’imperialisme,
fase superior del capitalisme escrit en 1916 (aparegut en Petrograd en
1917), analitzava jo en detall la falsedat teòrica de tots els raonaments de
Kautsky sobre l’imperialisme. Allí citava la definició que dóna Kautsky de
l'imperialisme: "L'imperialisme és un producte del capitalisme industrial
altament desenrotllat. Consisteix en la tendència de cada nació industrial
capitalista a sotmetre’s i annexar-se cada vegada més regions agràries
[la cursiva és de Kautsky], siguen quines siguen les nacions que les
poblen". Feia veure també que
aquesta definició és absolutament falsa, que és "adequada" per a
encobrir les més fondes contradiccions de l'imperialisme, i després per a
aconseguir la conciliació amb l'oportunisme. Presentava la meua definició de
l'imperialisme: "L’imperialisme és el capitalisme en la fase de
desenvolupament en la qual ha pres cos la dominació dels monopolis i del
capital financer, ha adquirit una importància de primer orde l'exportació de
capital, ha començat el repartiment del món pels trusts internacionals i ha
acabat el repartiment de tota la Terra entre els països capitalistes més
importants". Demostrava que la crítica que Kautsky fa de l'imperialisme és
inclús inferior a la crítica burgesa, filistea.
Finalment, a l'agost i setembre
de 1917, és a dir, abans de la revolució proletària de Rússia (25 d'octubre - 7
de novembre de 1917), vaig escriure L'Estat i la revolució, fullet
aparegut en Petrograd a principis de 1918. En el capítol VI, d'aquesta obra,
que porta per títol “L’enviliment del marxisme pels oportunistes”, preste una
atenció especial a Kautsky, demostrant que ha desnaturalitzat per complet la
doctrina de Marx, suplantant-la per l'oportunisme, "que ha renunciat a la
revolució de fet, acatant-la de paraula".
En el fons, l'error teòric fonamental
de Kautsky en el seu fullet sobre la dictadura del proletariat, consisteix
precisament en què desvirtua d'un mode oportunista la doctrina de Marx sobre
l'estat, en les formes que he exposat detalladament al meu fullet L'Estat i
la revolució.
Aquestes observacions
preliminars eren necessàries perquè proven que he acusat públicament Kautsky de
ser un renegat molt abans que els bolxevics prengueren el Poder i que
això els valguera la condemnació de Kautsky.
El problema fonamental que
Kautsky tracta al seu fullet és el del contingut essencial de la revolució
proletària, és a dir, el de la dictadura del proletariat. Es tracta d'un
problema de gran importància per a tots els països, sobretot per als avançats,
més encara per als bel·ligerants, i particularment en el moment actual. Pot
dir-se sense exagerar que és el problema principal de tota la lluita de classe
del proletariat. Per això és imprescindible estudiar-lo amb atenció.
Kautsky planteja el problema del
mode següent: "L'oposició dels dos corrents socialistes" (és a dir,
bolxevic i no bolxevic) és "l’oposició de dos mètodes radicalment
distints: el democràtic i el dictatorial " (p. 3).
Observem de pas que cridant
socialistes als no bolxevics de Rússia, és a dir, als menxevics i eseristes,
Kautsky es guia per la seua denominació, és a dir, per la paraula, i no
pel lloc que efectivament ocupen en la lluita del proletariat
contra la burgesia. Magnífic mode de concebre i d'aplicar el marxisme! Però ja
parlarem d'açò amb més detall.
Ara hem de fixar-nos en allò
principal: el gran descobriment de Kautsky sobre l’"antítesi
fonamental" dels "mètodes democràtic i dictatorial". És la clau
del problema. És l'essència del fullet de Kautsky. I es tracta d’una confusió
teòrica tan monstruosa, d'una apostasia tan completa del marxisme, que és
necessari reconèixer que Kautsky ha deixat molt arrere Bernstein.
El problema de la dictadura del
proletariat és el problema de l'actitud de l'Estat proletari enfront de l'Estat
burgès, de la democràcia proletària enfront de la democràcia burgesa. Pareix
que està clar com la llum del dia. Però Kautsky, com un professor d'institut,
momificat per la repetició de textos d'història, es torna tossudament d'esquena
al segle XX, dóna la cara al XVIII i per centèsima vegada, en una llarga
successió de paràgrafs d'un avorriment infinit, segueix, remuga que remuga, els
vells conceptes sobre l’actitud de la democràcia burgesa cap a l'absolutisme i
el medievalisme!
En veritat, pareix com si
mastegara dormit una esponja!
Perquè açò significa no
comprendre en absolut la relació que guarden les coses. Perquè només un
somriure provoca aqueix afany de Kautsky de presentar les coses com si hi
haguera gents que predicaren "el menyspreu a la democràcia" (p. 11),
etc. Kautsky es veu obligat a enfosquir i embrollar el problema amb ximpleries
com aquestes, perquè el planteja al mode dels liberals, parlant de la
democràcia en general i no de la democràcia burgesa; inclús evita aquest
exacte concepte de classe i procura parlar de la democràcia
"presocialista". Quasi una tercera part del fullet, 20 pàgines de 63,
les ha omplert el nostre xerrador d'una xerrameca que li resulta molt agradable
a la burgesia, perquè equival a adornar
la democràcia burgesa i deixar en l’ombra el problema de la revolució
proletària.
Ara bé, el fullet de Kautsky es
titula La dictadura del proletariat. Tot el món sap que aquesta és
precisament l'essència de la doctrina de Marx. I Kautsky, després de
xerrar fora del tema, ha de citar les paraules de Marx sobre la
dictadura del proletariat.
El que és una vertadera comèdia
és com ho ha fet el "marxista" Kautsky! Escolteu:
"En una sola paraula de
Marx es recolza aqueix punt de vista" (que Kautsky qualifica de menyspreu
a la democràcia): així ho diu textualment en la p. 20. I en la p. 60 es
repeteix, arribant a dir que (els bolxevics) "han recordat a temps una
parauleta" (Així com sona! des Wörtchens) "sobre la dictadura
del proletariat, que Marx va emprar una vegada en 1875, en una carta".
Vegem la "parauleta"
de Marx:
"Entre la societat
capitalista i la societat comunista media el període de la transformació
revolucionària de la primera en la segona. A aquest període correspon també un
període polític de transició, l'Estat del qual no pot ser un altre que la
dictadura revolucionària del proletariat"
En primer lloc, dir que és
"una sola paraula", i fins una "parauleta", aquest famós
raonament de Marx, que resumeix tota la seua doctrina revolucionària, és
eludir-se del marxisme, és renegar d'ell plenament. No cal oblidar que Kautsky
se sap a Marx quasi de memòria i que, a jutjar per tots els seus escrits, té en
la seua taula de treball o en el seu cap una sèrie de fitxers on tot el que
Marx va escriure està distribuït amb el màxim ordre i comoditat per a les
cites. Kautsky no pot ignorar que, tant Marx com Engels, tant en les seues
cartes com en les obres impreses, han parlat moltes vegades de la
dictadura del proletariat, abans de la Comuna i, sobretot, després d'ella.
Kautsky no pot ignorar que la fórmula "dictadura del
proletariat" no és sinó un enunciat històricament més concret i
científicament més exacte de la missió del proletariat consistent en
"destruir" la màquina estatal burgesa, missió de què tant Marx com
Engels, tenint en compte l'experiència de les revolucions de 1848 i encara més
de la de 1871, parlen de 1852 a 1891, durant quaranta anys.
Com explicar aquesta monstruosa
deformació que del marxisme fa Kautsky, exegeta del marxisme? Si es busca la
base filosòfica de semblant fenomen, tot es redueix a una substitució de la
dialèctica per l'eclecticisme i la sofisteria. Kautsky és gran mestre en
aquesta classe de substitucions Si es passa al terreny polític pràctic, tot es
redueix a servilisme davant dels oportunistes, és a dir, al cap i a la fi,
davant de la burgesia. Fent progressos cada vegada més ràpids des que va
començar la guerra, Kautsky ha arribat al virtuosisme en aquest art de ser
marxista de paraula i lacai de la burgesia de fet.
Es convenç hom encara més d'això
al veure l'admirable "interpretació" que Kautsky dóna a la
"parauleta" de Marx sobre la dictadura del proletariat. Escolteu:
"Marx, desgraciadament, no va indicar en forma més detallada com concebia aquesta dictadura". . . (Mentida completa de renegat, perquè Marx i Engels han donat prou indicacions detalladíssimes, que intencionadament deixa de costat Kautsky, exegeta del marxisme) "... Literalment, la paraula dictadura significa supressió de la democràcia. Però, naturalment, aquesta paraula, presa al peu de la lletra, significa també el Poder personal d'un únic individu no subjecte a cap llei. Poder personal que es diferencia del despotisme en què no s'entén com a institució estatal permanent, sinó com a mesura extrema de caràcter transitori.
L'expressió 'dictadura del proletariat’, és a dir, no la dictadura d’una
persona, sinó d'una classe, exclou ja la hipòtesi que Marx, al utilitzar-la,
entenguera literalment la paraula dictadura. No es referia en aquest cas a
una forma de govern, sinó a una situació que necessàriament haurà de
produir-se en totes parts on el proletariat conquiste el Poder polític. El fet
que Marx mantinguera el punt de vista que a Anglaterra i a Amèrica del Nord la
transició pot efectuar-se pacíficament, és a dir, per via democràtica, demostra
ja que ací no es referia a les formes de govern" (p. 20).
Hem citat intencionadament tot
aquest raonament perquè el lector puga veure clarament els procediments de què
es val el "teòric" Kautsky.
Kautsky ha tingut a bé abordar
el problema de manera que li permetera començar per la definició de la "paraula"
dictadura.
Molt bé. Cadascun té perfecte
dret a abordar els problemes com vullga. Però cal distingir el mode seriós i
honrat de fer-ho, del que no és honrat. Qui volguera tractar seriosament el
problema, abordant-lo d'aqueix mode, hauria de donar la seua definició
de la "paraula". Així la qüestió quedaria clarament i francament
plantejada. Kautsky no ho fa. "Literalment (escriu), la paraula dictadura
significa supressió de la democràcia".
En primer lloc, açò no és una
definició. Si Kautsky desitja evitar la definició del concepte de dictadura,
perquè elegeix aqueixa forma d'abordar el problema?
En segon lloc, açò és
notòriament fals. És lògic que un liberal parle de "democràcia" en
termes generals. Un marxista no s'oblidarà mai de preguntar: "Per a quina
classe?" Tot el món sap, per exemple (i l’"historiador" Kautsky
ho sap també), que les insurreccions i inclús les grans pertorbacions dels
esclaus en l’antiguitat feien veure immediatament l'essència de l'Estat
grecoromà com dictadura dels esclavistes. ¿Suprimia aquesta dictadura la
democràcia entre els esclavistes, únicament per a ells mateixos?
Tot el món sap que no.
El "marxista" Kautsky
ha dit un absurd monstruós i una falsedat, perquè "s'ha oblidat"
de la lluita de classes....
Per a transformar l'afirmació
liberal i mentidera de Kautsky en afirmació marxista i vertadera, cal dir: la
dictadura no significa necessàriament supressió de la democràcia per a la
classe que l'exerceix sobre les altres classes, però sí que significa
necessàriament la supressió (o una restricció essencial, que és també una de
les formes de supressió) de la democràcia per a la classe sobre la qual o
contra la qual s'exerceix la dictadura.
Però, per certa que siga aquesta
afirmació, no defineix la dictadura. Examinem la frase següent de Kautsky:
"...Però, naturalment, aquesta paraula, presa al peu de la lletra, significa també el poder personal d'un sol individu no subjecte a cap llei...”
Com un cadell cec que fica el
nas a l'atzar en tots els llocs, Kautsky ha entropessat ací per casualitat amb
una idea justa (que la dictadura és un poder no subjecte a cap llei), però, no
obstant, no ha donat una definició de la dictadura i ha dit, a més, una
falsedat històrica evident: que la dictadura significa el poder d'una sola
persona. Açò és inclús gramaticalment inexacte, perquè la dictadura pot
exercir-la un grup de persones, una oligarquia, una classe, etc.
Després indica Kautsky la
diferència entre dictadura i despotisme, però, encara que la seua afirmació és
falsa per complet, no ens detindrem en ella, perquè no té res a veure amb el
problema que ens interessa. Coneguda és l’afició de Kautsky a tornar-li
d'esquena al segle XX, de cara al segle XVIII, i del XVIII a l'antiguitat
grecoromana, i esperarem que, quan el proletariat alemany implante la dictadura
tindrà en compte aquesta afició i l’anomenarà, per exemple, professor
d'història antiga d'un liceu. Defugir una definició de la dictadura del
proletariat, alhora que hom es limita a elucubracions sobre el despotisme, és o
extrema neciesa o molt desmanotada berganteria.
En resum, Kautsky, que es
proposava parlar de dictadura, ha dit a posta moltes coses falses, però no ha
donat cap definició! Sense confiar en les seues facultats intel·lectuals,
haguera pogut recórrer a la seua memòria i traure dels "fitxers" tots
els casos en què Marx ha parlat de la dictadura. Hauria obtingut, de segur, la
definició següent, o una altra que, en el fons, coincidiria amb ella:
La dictadura és un poder que es
recolza directament en la violència i no està sotmès a cap llei.
La dictadura revolucionària del
proletariat és un poder conquistat i mantingut per mitjà de la violència
exercida pel proletariat sobre la burgesia, un poder no subjecte a cap llei.
I aquesta senzilla veritat,
veritat clara com la llum del dia per a tot obrer conscient (representant de
les masses, i no de la capa superior de la canalla petit burgesa venuda als
capitalistes, com són els socialimperialistes de tots els països), aquesta
veritat evident per a tot representant dels explotats que lluiten pel seu
alliberament, aquesta veritat indiscutible per a tot marxista cal
"arrancar-se-la en guerra" al sapientíssim senyor Kautsky! Com
explicar-ho? Per l'esperit de servilisme amb què s'han penetrat els dirigents
de la II Internacional, convertits en menyspreables sicofants al servei de la
burgesia.
Kautsky ha començat tergiversant
els termes, afirmant, cosa evidentment absurda, que en el seu sentit literal la
paraula dictadura significa dictadura d'una sola persona, i després
(recolzant-se en aqueixa tergiversació!) declara que, "per
consegüent", les paraules de Marx sobre la dictadura de classe no
tenen sentit literal (sinó un sentit segons el qual dictadura no significa
violència revolucionària, sinó "pacífica" conquista de la majoria
sota la "democràcia", paren vostès atenció, burgesa).
Cal distingir, figureu-vos,
entre "situació" i "forma de govern". Distinció de
meravellosa profunditat, el mateix que si férem diferències entre la
"situació" de la ximpleria d'una persona que raona d'una manera
nècia, i la "forma" de les seues ximpleries!
Kautsky necessita interpretar
la dictadura com a "situació de domini" (és l'expressió que empra
literalment en la pàgina següent, en la 21), perquè així desapareix la
violència revolucionària, desapareix la revolució violenta. La
"situació de domini" és la situació en què es troba qualsevol majoria
davall... la "democràcia"! Amb aquest ardit de mala fe desapareix feliçment la revolució !
Però l'ardit és massa bast i no
salvarà Kautsky. Que la dictadura suposa i significa una "situació"
de violència revolucionària d'una classe sobre una altra, cosa
desagradable per als renegats, és quelcom impossible d’ocultar. Distingir entre
"situació" i "forma de govern" és un absurd que bota als
ulls. Parlar en aquest cas de forma de govern és neci per triplicat, perquè
qualsevol xiquet sap que monarquia i república són formes de govern distintes.
Al senyor Kautsky és necessari demostrar-li que aquestes dues formes de
govern, com totes les "formes de govern" de transició sota el
capitalisme, no són sinó varietats de l'estat burgès, és a dir, de la
dictadura de la burgesia.
En fi, parlar de formes de
govern és falsificar Marx de manera no només nècia, sinó desmanyotada, perquè
Marx, ben clarament, es refereix ací a la forma o tipus d'estat, i no a
la forma de govern.
La revolució proletària és
impossible sense destruir violentament la màquina de l'estat burgès i sense
substituir-la per una altra de nova, que, segons les paraules d'Engels,
"no és ja un estat en el sentit adient de la paraula".
Kautsky ha d'encobrir i
tergiversar tot açò; ho exigeix la seua posició de renegat.
Vegen a què miserables
subterfugis recorre.
Primer subterfugi: “... El fet
que Marx mantinguera el punt de vista que a Anglaterra i a Amèrica del Nord la
transició pot efectuar-se pacíficament, és a dir, per via democràtica, demostra
ja que ací no es referia a les formes de govern..."
La forma de govern no té, en absolut, re a
veure amb açò, perquè hi ha monarquies que no són típiques per a l'estat
burgès, que es distingeixen, per exemple, per l'absència de militarisme, i hi
ha repúbliques absolutament típiques en aquest aspecte, per exemple, amb
militarisme i amb burocràcia. Açò és un fet polític i històric notori, i
Kautsky no aconseguirà falsificar-lo.
Si Kautsky haguera volgut raonar
seriosament i honradament, hauria preguntat: Hi ha lleis històriques que es
referisquen a la revolució i no tinguen excepcions? La contestació haguera
sigut: no, no hi ha semblants lleis. Aquestes lleis es refereixen tan sols a
allò que és típic, a allò que Marx va anomenar una vegada "ideal", en
el sentit de capitalisme mitjà, normal, típic.
Prosseguim. Hi havia en la
dècada del 70 quelcom que fera d'Anglaterra o d’Amèrica del Nord una excepció en
el sentit que examinem? Per a tota persona un poc familiaritzada amb el que
la ciència demana en el terreny dels problemes històrics, és evident que
aquesta pregunta cal plantejar-la. No plantejar-la significa falsificar la
ciència, significa jugar als sofismes. I una vegada plantejada, la contestació
no ofereix dubtes: la dictadura revolucionària del proletariat és violència
contra la burgesia; aquesta violència es fa particularment necessària,
segons ho han explicat amb tot detall i múltiples vegades Marx i Engels
(principalment en La guerra civil a França i en el pròleg a aquesta
obra) per l'existència del militarisme i de la burocràcia. Aquestes
institucions precisament, a Anglaterra i a Amèrica del Nord precisament i en la dècada del 70 del segle
XIX, precisament quan Marx va fer la seua observació, no existien ! (I ara existeixen, tant en Anglaterra com a
Amèrica del Nord.)
Kautsky ha de fer trampes
materialment a cada pas per a encobrir la seua apostasia!
I observeu la manera com aquesta
vegada ha ensenyat sense voler-ho les seues orelles de burro: ha escrit
"pacíficament, és a dir, per via democràtica"!!
Al definir la dictadura, Kautsky
ha fet tots els esforços possibles per a ocultar al lector el traç fonamental
d'aquest concepte: la violència revolucionària. I ara s’hi ha imposat la
veritat: es tracta de l'oposició entre revolució pacífica i revolució
violenta.
Ací està el quid. Tots els
subterfugis, els sofismes, les vils falsificacions que Kautsky es val, li fan
falta per a defugir la revolució violenta, per a ocultar que
renega d'ella, que es passa al costat de la política obrera liberal, és a dir,
al costat de la burgesia. Ací està el quid.
L’"historiador"
Kautsky falsifica la història amb tal cinisme, que "oblida" allò que
és fonamental: el capitalisme premonopolista (l'apogeu del qual correspon precisament a la dècada del 70 del
segle XIX) en virtut dels seus traços econòmics essencials, que a
Anglaterra i a Amèrica del Nord es manifestaven d'una manera particularment
típica, es distingia per una màxima afició, relativament parlant, a la pau i a
la llibertat. En canvi, l’imperialisme, és a dir, el capitalisme monopolista,
que només ha arribat a una plena maduresa en el segle XX, atesos els seus
traços econòmics essencials, es distingeix per una afició mínima a la
pau i a la llibertat, per un desenrotllament màxim del militarisme en totes
parts. "No advertir" açò, parlant d’allò que és típic o de com és de
probable una revolució pacífica o violenta, és rebaixar-se al nivell del més
adotzenat lacai de la burgesia.
Segon subterfugi: La Comuna de
París va ser una dictadura del proletariat, però va ser elegida per sufragi universal,
sense privar la burgesia del seu dret al vot, és a dir, "democràticament".
I conclou Kautsky, amb aire de triomf: "... La dictadura del proletariat
era per a Marx" (o segons Marx) "una situació que resulta
necessàriament de la democràcia pura si el proletariat constitueix la
majoria" (bei überwiegendem Proletariat, p. 21).
Aquest argument de Kautsky és
tan divertit, que es veu hom en un vertader embarras des richesses
(dificultat nascuda de l'abundància... d'objeccions). En primer lloc, és cosa
sabuda que la flor, l'estat Major, les capes altes de la burgesia van fugir de
París a Versalles. A Versalles estava el "socialista" Lluís Blanc, la
qual cosa demostra, per cert, que és falsa l'afirmació de Kautsky quan diu que
en la Comuna van participar "totes les tendències" del socialisme.
¿No és ridícul presentar com "democràcia pura" amb "sufragi
universal" la divisió dels habitants de París en dos camps bel·ligerants,
en un dels quals estava concentrada tota la burgesia d'esperit bel·licós,
políticament activa?
En segon lloc, la Comuna va
lluitar contra Versalles, com a govern obrer de França contra el govern
burgès. A què ve ací això de "democràcia pura" i de "sufragi
universal", quan París decidia la sort de França? Quan Marx considerava
que la Comuna havia comès un error per no haver confiscat el Banc, que pertanyia
a tota França, ¿¿partia potser dels principis i la pràctica de la
"democràcia pura"??
Bé es veu que Kautsky escriu en
un país on la policia prohibeix la gent riure’s "en grup", perquè
d'una altra manera la rialla l’haguera ja matat.
En tercer lloc, em permetré
recordar respectuosament al senyor Kautsky, que se sap de memòria Marx i
Engels, el següent judici d'Engels sobre la Comuna des del punt de vista... de
la "democràcia pura":
"No han vist mai una
revolució aquests senyors" (els antiautoritaris)? "Una revolució és,
indubtablement, la cosa més autoritària que existeix; és l’acte per mitjà del
qual una part de la població imposa la seua voluntat a l'altra part per mitjà
de fusells, baionetes i canons, mitjans autoritaris si n'hi ha; i el partit victoriós,
si no vol haver lluitat en va, ha de mantindre aquest domini pel terror que les
seues armes inspiren als reaccionaris. ¿La Comuna de París hauria durat potser
un sol dia, de no haver emprat aquesta autoritat de poble armat enfront dels
burgesos? No podem, al contrari, retraure-li no haver-se’n servit
suficientment?"
Ací teniu la "democràcia
pura"! Com s'haguera mofat Engels del vulgar petit burgès, del
"socialdemòcrata" (en el sentit que es donava en França a aquestes
paraules en la dècada del 40, i en el que se li dóna en tota Europa en
1914-1918) de qui se li haguera ocorregut parlar en general de "democràcia
pura" en una societat dividida en classes!
Però basta. És impossible
enumerar tots els absurds a què arriba Kautsky, perquè cada una de les seues
frases és un abisme sense fons d'apostasia.
Marx i Engels han analitzat fil
per randa la Comuna de París, demostrant que el seu mèrit va consistir en la
temptativa de destruir, de trencar "la màquina de l'estat
existent". Tal importància atribuïen Marx i Engels a aquesta conclusió,
que en 1872 únicament van introduir aqueixa esmena en el programa,
"antiquat" (en part) del Manifest Comunista Marx i Engels han
demostrat que la Comuna suprimia l'exèrcit i la burocràcia, suprimia el parlamentarisme,
destruïa "l'excrescència parasitària que és l'estat", etc., però el
sapientíssim Kautsky es cala la gorra de dormir i repeteix allò que mil vegades
han dit els professors liberals, els contes de la "democràcia pura".
No sense raó va dir Rosa
Luxemburg el 4 d'agost de 1914 que la socialdemocràcia alemanya és ara un
cadàver pudent.
Tercer subterfugi: "Si
parlem de la dictadura com a forma de govern, no podem parlar de dictadura de
classe. Perquè una classe, com ja hem assenyalat, només pot dominar, però no governar..."
Governen "organitzacions" o "partits".
Embrolla vostè, embrolla vostè
d'una manera atroç, senyor "conseller de l’embull"! La dictadura no
és una "forma de govern", això és un absurd ridícul. Marx no parla de
"forma de govern", sinó de forma o tipus d’estat, la qual cosa
és absolutament distinta, allò que es diu és absolutament distint. Totalment
inexacte és també que no pot governar una classe: semblant absurd només
pot dir-lo un "cretí parlamentari", que no veu res més enllà del
parlament burgès, que únicament adverteix els "partits governants".
Qualsevol país europeu pot oferir a Kautsky exemples de govern exercit per la classe
dominant, per exemple, els grans terratinents en l'Edat Mitjana, malgrat la
seua insuficient organització.
Resum. Kautsky ha desvirtuat del
mode més inaudit el concepte de dictadura del proletariat, fent de Marx un
adotzenat liberal, és a dir, ha lliscat ell mateix al nivell d'un liberal que
diu frases vulgars sobre la "democràcia pura", vetllant i encobrint
el contingut de classe de la democràcia burgesa i defugint per sobre tot
la violència revolucionària per part de la classe oprimida. Quan Kautsky
"interpreta" el concepte de "dictadura revolucionària del
proletariat" de tal manera que desapareix la violència revolucionària per
part de la classe oprimida contra els opressors, bat el rècord mundial de
desvirtuament liberal de Marx. El renegat Bernstein no és més que un cadellet
al costat del renegat Kautsky.
El problema que tan atroçment
embrolla Kautsky, es planteja en realitat així.
Si no és per a mofar-se del
sentit comú i de la història, clar està que no pot parlar-se de
"democràcia pura" mentre existisquen diferents classes, i
només pot parlar-se de democràcia de classe. (Diguem entre parèntesi que
"democràcia pura" és, no sols una frase d'ignorant, que no
comprèn ni la lluita de classes ni l'essència de l'estat, sinó una frase
completament buida, perquè en la societat comunista la democràcia,
modificant-se i convertint-se en costum, s'extingirà, però mai serà
democràcia "pura".)
La "democràcia pura"
és una mentida de liberal que entabana els obrers. La història coneix la
democràcia burgesa, que reemplaça el feudalisme, i la democràcia proletària,
que substitueix la burgesa.
Quan Kautsky consagra quasi
desenes de pàgines a "demostrar" la veritat de que la democràcia
burgesa és més progressiva que l’Edat Mitjana, que el proletariat ha
d’utilitzar-la obligatòriament en la seua lluita contra la burgesia, això no és
sinó xarlatanisme liberal, que entabana els obrers. En la culta Alemanya, al
igual que en la inculta Rússia, es tracta d'una ximpleria. El que fa Kautsky és
tirar la seua "sàvia" terra als ulls dels obrers, parlant-los amb
aire greu de Weitling, dels jesuïtes del Paraguai i de moltes altres coses per
a passar per alt l'essència burgesa de la democràcia contemporània, és a
dir, de la democràcia capitalista.
Kautsky pren del marxisme allò
que els liberals admeten, allò que
admet la burgesia (la crítica de l'Edat Mitjana, el paper progressiu que
exerceixen en la història el capitalisme en general i la democràcia capitalista
en particular) i tira per la borda, calla i oculta del marxisme allò que és inadmissible
per a la burgesia (la violència revolucionària del proletariat contra la
burgesia per a aniquilar-la). Per això, donada la seua posició objectiva, siga
qual siga la seua convicció subjectiva, Kautsky resulta ser inevitablement un
lacai de la burgesia.
La democràcia burgesa, que
constitueix un gran progrés històric en comparació amb l'Edat Mitjana, segueix
sent sempre (i no pot deixar de ser-ho sota el capitalisme) estreta, amputada,
falsa, hipòcrita, paradís per als rics i trampa i engany per als explotats, per
als pobres. Aquesta veritat, que figura entre allò de més essencial de la
doctrina marxista, no l'ha comprés el "marxista" Kautsky. En aquest
problema (fonamental) Kautsky ofereix "coses del gust" de la
burgesia, en compte d'una crítica científica de les condicions que fan de tota
democràcia burgesa una democràcia per a els rics.
Comencem per recordar al
doctíssim senyor Kautsky les declaracions teòriques de Marx i Engels que el
nostre exegeta, per a vergonya seua, "ha oblidat" (a fi de complaure
la burgesia), i després explicarem les coses del mode més popular.
No sols l'estat antic i feudal,
sinó també "el modern estat representatiu és un instrument de què se
serveix el capital per a explotar el treball assalariat" (Engels, en la
seua obra sobre l'estat). "Sent l’estat una institució merament transitòria,
que s'utilitza en la lluita, en la revolució, per a sotmetre per la violència
els adversaris, és un absurd parlar d'un estat lliure del poble: mentre el
proletariat necessite encara de l'estat, no el necessitarà en interès de
la llibertat, sinó per a sotmetre els seus adversaris, i tan prompte com puga
parlar-se de llibertat, l'estat com tal deixarà d'existir" (Engels, en la
seua carta a Bebel del 28 de març de 1875). "L'estat no és més que una
màquina per a l'opressió d'una classe per una altra, igual sota la república
democràtica que davall la monarquia" (Engels, en el pròleg a La guerra
civil de Marx). El sufragi universal és "l'índex de la maduresa de la
classe obrera. No pot arribar ni arribarà mai a més en l'estat actual"
(Engels, en la seua obra sobre l'estat. El senyor Kautsky remuga en forma
extraordinàriament avorrida la primera part d'aquesta tesi, admissible per a la
burgesia. En canvi la segona, que hem subratllat i que no és admissible per a
la burgesia, el renegat Kautsky la passa per alt!) "La Comuna no havia de
ser un organisme parlamentari, sinó una corporació de treball, executiva i
legislativa alhora... En comptes de decidir una vegada cada tres o sis anys
quins membres de la classe dominant han de representar i aixafar (ver-und
zertreten) el poble en el parlament, el sufragi universal havia de servir
al poble organitzat en comunes, com el sufragi individual serveix als patrons
que busquen obrers i administradors per als seus negocis" (Marx, en la
seua obra sobre la Comuna de París La guerra civil a França)
Cada unes d'aquestes tesis, que
coneix perfectament el doctíssim senyor Kautsky, és per a ell una bufetada i
descobreix tota la seua traïció. En tot el fullet de Kautsky no hi ha ni una
sola gota de comprensió d'aquestes veritats. Tot ell és una burla del marxisme!
Preneu les lleis constitucionals
dels estats contemporanis, preneu la manera com són regits, la llibertat de
reunió o d'impremta, la "igualtat dels ciutadans davant de la llei",
i veureu a cada pas la hipocresia de la democràcia burgesa que tan bé coneix
tot obrer honrat i conscient. No hi ha estat, inclús el més democràtic, la
Constitució del qual no oferisca alguna fuga o reserva que permeta a la
burgesia llançar les tropes contra els obrers, declarar l’estat de guerra, etc.
"en cas de pertorbació de l'ordre" (en realitat, en cas que la classe
explotada "altere" la seua situació d'esclava i intente fer quelcom
que no siga propi d'esclaus). Kautsky arregla desvergonyidament la democràcia
burgesa, callant-se, per exemple, allò que els burgesos més democràtics i
republicans fan a Amèrica del Nord o a Suïssa contra els obrers en vaga.
Oh, el savi i docte Kautsky
calla! Aquest erudit polític no comprèn que silenciar-ho és una vilania.
Prefereix narrar als obrers contes de xiquets, com el que democràcia significa
"defensa de la minoria". Resulta increïble, però així és! En l’any
1918 de l’era cristiana, el quint any de carnisseria imperialista mundial i en
què en totes les "democràcies" del món s'estrangula les minories
internacionalistes (és a dir, aquells que no han traït vilment el socialisme
com ho han fet els Renaudel i els Longuet, els Scheidemann i els Kautsky, els
Henderson i els Webb, etc.), el savi senyor Kautsky entona les seues
mel·líflues lloes a la "defensa de la minoria". Qui ho desitge pot
llegir-lo en la pàgina 15 del fullet de Kautsky. I en la pàgina 16, tan docte... individu vos parlarà dels whigs i dels tories del segle XVIII a
Anglaterra!
Oh erudició! Oh refinat
servilisme davant de la burgesia! Oh civilitzada manera de reptar davant dels
capitalistes i llepar-los les bótes! Si jo fora Krupp, Scheidemann, Clemenceau
o Renaudel, li pagaria al senyor Kautsky milions, li recompensaria amb besos de
Judes, l'elogiaria davant dels obrers, recomanaria "la unitat del
socialisme" amb gents tan "respectables" com ell. ¿No és prestar
serveis de lacais a la burgesia això d'escriure fullets contra la dictadura del
proletariat, portar a col·lació els whigs i tories del segle XVIII a
Anglaterra, afirmar que democràcia significa "defensa de la minoria"
i guardar silenci sobre els pogroms desencadenats contra els internacionalistes
en la "democràtica" República dels Estats Units?
El savi senyor Kautsky "ha
oblidat" (probablement per casualitat..) una "menudesa": el
partit dominant d'una democràcia burgesa només cedeix la defensa de la minoria
a un altre partit burgès, mentre que al proletariat, en tot problema seriós,
profund i fonamental, en compte de "defensa de la minoria" li
toquen en sort estats de guerra o pogroms. Com més desenvolupada està la
democràcia, més a prop es troba en tota divergència política profunda,
perillosa per a la burgesia, del pogrom o de la guerra civil. El savi
senyor Kautsky podia haver advertit aquesta "llei" de la democràcia
burgesa en l'assumpte Dreyfus en la França republicana, en el linxament de
negres i internacionalistes en la democràtica República dels Estats Units, en
l'exemple d'Irlanda i de l’Ulster en la democràtica Anglaterra, en la
persecució dels bolxevics i en l'organització de pogroms contra ells a l'abril
de 1917, en la democràtica República de Rússia. Intencionadament cite exemples que no corresponen només al
període de guerra, sinó també al període prebèl·lic, al temps de pau. El mel·liflu
senyor Kautsky estima oportú tancar els ulls davant d'aquests fets del segle
XX, i narrar, en canvi, als obrers coses admirablement noves, d'extraordinari
interès, inusitadament instructives i increïblement substancioses sobre els
whigs i els tories del segle XVIII.
Considerem el parlament burgès.
¿Pot admetre's que el savi Kautsky no haja escoltat dir mai que els parlaments
burgesos estan més sotmesos a la Bossa i els banquers com més
desenvolupada està la democràcia? Açò no vol dir que no s’haja d'utilitzar el
parlamentarisme burgès (i els bolxevics l'han utilitzat potser amb major èxit
que cap altre partit del món, perquè en 1912-1914 havíem conquistat tota la
cúria obrera de la quarta Duma). Però sí que vol dir que només un liberal pot
oblidar, com ho fa Kautsky, el caràcter històricament limitat i condicional
que té el parlamentarisme burgès. En el més democràtic estat burgès, les masses
oprimides entropessen a cada pas amb una contradicció flagrant entre la
igualtat formal, proclamada per la "democràcia" dels
capitalistes, i les mil limitacions i estratagemes reals que
converteixen els proletaris en esclaus assalariats. Aquesta contradicció
és el que obri a les masses els ulls davant de la podridura, la falsedat i la
hipocresia del capitalisme. Aquesta contradicció és la que els agitadors i els
propagandistes del socialisme denuncien sempre davant de les masses a fi de
preparar-les per a la revolució! I quan ha començat una era de
revolucions, Kautsky li torna l'esquena i es dedica a exalçar els encants de la
democràcia burgesa agonitzant.
La democràcia proletària, una de
les formes de la qual és el Poder soviètic, ha infós un desenvolupament i una
extensió com mai s’han conegut a la democràcia per a la immensa majoria de la
població, per als explotats i els treballadors. Escriure tot un fullet sobre la
democràcia, com ho fa Kautsky, que dedica dues pàgines a la dictadura i desenes
de pàgines a la "democràcia pura", i no advertir açò,
significa tergiversar per complet les coses al mode liberal.
Considereu la política exterior.
En cap país burgès, ni inclús en el més democràtic, es fa obertament. En totes
parts s'enganya les masses; i en la democràtica França, a Suïssa, a Amèrica del
Nord i a Anglaterra es fa d’un mode cent vegades més ampli i refinat que en
altres països. El Poder soviètic ha arrancat revolucionàriament el vel de
misteri que cobria la política exterior. Kautsky no ho ha notat. Res diu
d'això, encara que en una època de guerres de rapinya i de tractats secrets per
al "repartiment de les esferes d'influència" (és a dir, per a la
partició del món entre els bandolers capitalistes) té una importància cardinal,
perquè d'això depèn la pau, la vida i la mort de desenes de milions de
persones.
Considereu l'estructura de
l'estat. Kautsky s'aferra a "minúcies", inclús que les eleccions són
"indirectes" (en la Constitució soviètica), però no veu el fons del
problema. No nota que la màquina estatal, l'aparell de l'estat té una essència
de classe. En la democràcia burgesa, valent-se de mil ardits (tant més
enginyosos i eficaços com més desenvolupada està la democràcia
"pura"), els capitalistes aparten les masses de la
participació en el govern, de la llibertat de reunió i d'impremta, etc. El
Poder soviètic és el primer del món (millor dit el segon, perquè la
Comuna de París va començar a fer el mateix) que incorpora al govern les
masses, precisament les masses explotades. Mil obstacles impedeixen
a les masses treballadores participar en el parlament burgès (que mai resol les
qüestions més importants dins de la democràcia burgesa: les resolen la Borsa i
els Bancs) i els obrers saben i senten, veuen i perceben perfectament que el
parlament burgès és una institució estranya, un instrument d'opressió
dels proletaris per la burgesia, la institució d'una classe hostil, de la
minoria d'explotadors.
Els Soviets són l'organització
directa dels treballadors i de les masses
explotades, a què donen tota classe de facilitats per a
organitzar per si mateixos l'estat i governar-lo. L'avantguarda dels
treballadors i dels explotats, el proletariat de les ciutats, té en aquest
sentit l'avantatge de ser el més unit, gràcies a les grans empreses; a ell li
és més fàcil que a ningú elegir i controlar els elegits. L'organització
soviètica facilita automàticament la unificació de tots els treballadors
i explotats al voltant de la seua avantguarda, el proletariat. El vell aparell
burgès, la burocràcia, els privilegis de la fortuna, de la instrucció burgesa,
de les relacions, etc. (privilegis de fet, tant més variats com més
desenvolupada està la democràcia burgesa) desapareixen totalment amb
l’organització soviètica. La llibertat d'impremta deixa de ser una farsa,
perquè es desposseeix a la burgesia dels tallers gràfics i del paper. El mateix
succeeix amb els millors edificis, amb els palaus, hotels particulars, cases
senyorials de camp, etc. El Poder soviètic va desposseir immediatament els
explotadors de mils i milers dels millors edificis, fent d'aquest mode un
milió de vegades més
"democràtic" el dret de reunió per a les masses, aqueix dret de
reunió sense el qual la democràcia és un engany. Les eleccions indirectes dels
Soviets que no són locals fan més fàcils els congressos dels Soviets, fan que tot
l'aparell siga menys costós, més àgil, estiga més a l'abast dels obrers i dels
camperols en un període en què la vida es troba en efervescència i és necessari
poder procedir amb gran rapidesa per tal de revocar un diputat local o
enviar-lo al Congrés general dels
Soviets.
La democràcia proletària és un
milió de vegades més democràtica que qualsevol democràcia burgesa. El poder
soviètic és un milió de vegades més democràtic que la més democràtica de les
repúbliques burgeses. Per a no advertir-lo cal ser un servidor conscient de la
burgesia o un home políticament mort del tot, a qui els polsegosos llibres
burgesos li impedeixen veure la vida real i que està impregnat fins a la
medul·la de prejudicis democràticoburgesos i que, a causa d’això, objectivament
s'ha convertit en lacai de la burgesia.
Açò només podia escapar-se-li a
un home incapaç de plantejar la qüestió des del punt de vista de les
classes oprimides:
¿Hi ha un sol país del món,
entre els països burgesos més democràtics, on l'obrer mitjà, de la
massa, el bracer mitjà, de la massa, o el semiproletari del camp en
general (és a dir, el representant de la massa oprimida, de la immensa majoria
de la població) gaudi, encara que siga aproximadament, de la llibertat
de celebrar les seues reunions en els millors edificis; de la llibertat de
disposar per a expressar les seues idees i defendre els seus interessos, de les
impremtes més grans i de les millors reserves de paper; de la llibertat d'enviar
homes de la seua classe al govern i per a "posar en ordre" l'estat, com succeeix en la Rússia
Soviètica?
És ridícul pensar tan sols que
el senyor Kautsky puga trobar en cap país un obrer o un bracer entre mil, que,
posat al dia, dubte en contestar aquesta pregunta. Instintivament, sense
escoltar més que les confessions fragmentàries de la veritat que se'ls escapen
als periòdics burgesos, els obrers de tot el món simpatitzen amb la República
dels Soviets perquè veuen en ella la democràcia proletària, la democràcia
per als pobres, i no una democràcia per als rics, com en realitat és tota
democràcia burgesa, inclús la millor.
Ens governen (i
"ordenen" el nostre estat) funcionaris burgesos, parlamentaris
burgesos i jutges burgesos. Aquesta és una veritat pura, evident, indiscutible,
que coneixen per experiència, que senten i perceben quotidianament desenes i
centenars de milions d’éssers de les classes oprimides de tots els països
burgesos, incloent-hi dels més democràtics.
En canvi, a Rússia s'ha desfet
per complet l'aparell burocràtic, no s’ha deixat d'ell pedra sobre pedra, s'ha
tirat a tots els antics magistrats, s'ha dissolt el parlament burgès i s'ha
donat als obrers i als camperols una representació molt més accessible; els
seus Soviets han vingut a ocupar el
lloc dels funcionaris o els seus
Soviets han sigut col·locats per damunt dels funcionaris, els seus Soviets són els que elegeixen els jutges.
Aquest mer fet basta perquè totes les classes oprimides proclamen que el poder
dels Soviets, és a dir, aquesta forma de dictadura del proletariat, és un milió
de vegades més democràtic que la més democràtica de les repúbliques
burgeses.
Kautsky no comprèn aquesta
veritat, intel·ligible i evident per a tot treballador, perquè "ha
oblidat", "ha perdut el costum" de preguntar: democràcia per
a quina classe ? Ho raona des del
punt de vista de la democràcia "pura" (¿és a dir, sense classes? o
per damunt de les classes?). Argumenta com Shylock: "una lliura de
carn", i res més. Igualtat de tots els ciutadans; si no, no hi ha
democràcia.
Hem de preguntar al savi
Kautsky, al "marxista" i "socialista" Kautsky:
Pot haver-hi igualtat entre
l'explotat i l'explotador?
És monstruós, és increïble que
hàgem de fer aquesta pregunta al tractar d'un llibre del dirigent ideològic de
la II Internacional. Però ens hem posat mà a l'obra, i cal portar-la a terme.
Ens hem proposat escriure sobre Kautsky; cal explicar, doncs, a aquest erudit
perquè no pot haver-hi igualtat entre l'explotador i l'explotat.
Kautsky argumenta així:
2 "Els explotadors han constituït sempre una petita minoria de la població" (p.14 de l'opuscle de Kautsky).
Açò és una veritat indiscutible.
Com haurem de raonar partint d’ella? Podem raonar com a marxistes, com a
socialistes; aleshores haurem de basar-nos en la relació entre explotats i
explotadors. Podem raonar com liberals, com a demòcrates burgesos; llavors haurem
de basar-nos en la relació entre majoria i minoria.
Si raonem com a marxistes,
haurem de dir: els explotadors transformen inevitablement l'estat (perquè es
tracta de la democràcia, és dir, d'una de les formes de l'estat) en instrument
de domini de la seua classe, de la classe dels explotadors, sobre els
explotats. Per això, inclús l'estat democràtic, mentre hi haja explotadors que
dominen sobre una majoria d’explotats, serà inevitablement una democràcia
d'explotadors. L'estat dels explotats ha de distingir-se per complet d'ell, ha
de ser la democràcia per als explotats i el sotmetiment dels explotadors;
i el sotmetiment d'una classe significa la desigualtat en detriment d’ella, el
seu exclusió de la "democràcia".
Si argumentem en liberal, haurem
de dir: la majoria decideix i la minoria se sotmet. Els desobedients són
castigats. I res més. No hi ha per a què parlar del caràcter de classe de
l'estat en general ni de la "democràcia pura" en particular; no té
res a veure amb la qüestió, perquè la majoria és la majoria i la minoria és la
minoria. Una lliura de carn és una lliura de carn, i res més.
Kautsky raona exactament així:
"¿Quins motius hi ha perquè
la dominació del proletariat prenguera o haja de prendre una forma que siga
incompatible amb la democràcia?" (p. 21). Després explica, amb frase
llarga i redundant, fins i tot fent ús d’una cita de Marx i d’estadístiques
electorals de la Comuna de París, que el proletariat posseeix la majoria.
Conclusió: "Un règim amb tan fondes arrels en les masses no té motiu algun
per a atemptar contra la democràcia. No sempre podrà abstindre's de la
violència quan es faça ús d'ella contra la democràcia. Només amb la violència
pot contestar-se a la violència. Però un règim que sap que compta amb les
masses usarà d'ella únicament per a defendre la democràcia, i no per a
suprimir-la. Cometria un vertader suïcidi si volguera suprimir la seua base més
segura, el sufragi universal, profunda font de poderosa autoritat moral"
(p. 22).
Com es veu, la relació entre
explotats i explotadors ha desaparegut de l'argumentació de Kautsky. No queda
més que la majoria en general, la minoria en general, la democràcia en general,
la "democràcia pura" que ja coneixem.
Observe's que açò es diu a
propòsit de la Comuna de París! Per a major evidència, vegem el que deien
Marx i Engels de la dictadura a propòsit de la Comuna:
Marx: “...Si els obrers substitueixen la dictadura de la classe burgesa
per la seua dictadura revolucionària... per a vèncer la resistència de la
burgesia..., donen a l'estat una forma revolucionària i transitòria...”
Engels: "... El partit
victoriós" (en la revolució) "si no vol haver lluitat en va, ha de
mantindre aquest domini pel terror que les seues armes inspiren als
reaccionaris. ¿La Comuna de París hauria durat potser únicament un dia, de no
haver emprat aquesta autoritat de poble armat enfront dels burgesos? No podem,
al contrari, retraure-li no haver-se’n servit el suficientment?...”
Engels: "Sent l'estat una
institució merament transitòria, que s’utilitza en la lluita, en la revolució,
per a sotmetre per la violència els adversaris, és un absurd parlar d'un estat
lliure del poble: mentre el proletariat necessite encara de l'estat, no el
necessitarà en interès de la llibertat, sinó per a sotmetre els seus adversaris,
i tan prompte com puga parlar-se de llibertat, l'estat com tal deixarà
d'existir...”
Entre Kautsky, d'una banda, i
Marx i Engels, per una altra, hi ha el mateix abisme que entre el cel i la
terra, que entre un liberal i un revolucionari proletari. La democràcia pura, i
senzillament la "democràcia" de què parla Kautsky, no és més que una
paràfrasi d'aqueix mateix "estat lliure del poble", és a dir, un pur
absurd. Amb l'erudició d'un doctíssim imbècil de gabinet, o amb el candor
d'una xiqueta de deu anys, pregunta Kautsky: Per a què exercir la dictadura
tenint la majoria? Marx i Engels ho expliquen: