Germinal  

Home

Liens

Revolución Permanente

Lucha Marxista

Grupo Germinal

 

 

 

COL·LECTIU REVOLUCIÓ PERMANENT

 

Alliberament immediat d’Iraq i Palestina!

Immediata retirada de totes les tropes imperialistes d’Iraq i Afganistan!

Prou de terrorisme de l’Estat colonial sionista!

 

 

 

Les organitzacions obreres i camperoles de tots els països han de combatre per la derrota de l’imperialisme a Iraq i per a trencar la complicitat de l’ONU i de totes les classes dominants del món contra el poble palestí.

 

Amb el pretext de la “lluita contra el terrorisme” i a favor de la “democràcia”, l’imperialisme nord-americà ha decidit reconfigurar Orient Pròxim, en detriment dels seus competidors i, sobretot, dels pobles de la regió. Exercint el terrorisme, la coalició de totes les potències imperialistes, entre les quals França i Alemanya, envaïen Afganistan al 2001, que després fou ocupat per tropes estrangeres. L’exèrcit nord-americà, recolzat per l’exèrcit britànic, envaí Iraq al 2003. Les tropes estrangeres ocupen encara Iraq i no dubten a bombardejar ciutats senceres, com Faluya a finals del 2004. Com prova de democràcia, l’exèrcit i els serveis secrets empresonen, torturen i executen els resistents.

 

L’administració Bush s’ha posat a amenaçar Síria i Iran. Síria ha evacuat el Líban, un estat artificial traçat per l’imperialisme francès. Bush, amb el suport de l’ONU, ha accentuat el seu suport diplomàtic, militar i econòmic a Israel, un estat fundat en 1948 sobre la base del terror contra les masses àrabs de Palestina .

 

El govern israelià, dirigit per Sharon, ha aprofitat l’ocasió per a aixafar, una vegada més, el poble palestí. Des de fa més de quatre anys, dins de les fronteres d’Israel, en els territoris de l’Autoritat Palestina, en els camps de refugiats del Líban, els àrabs palestins han sofert una renovació de les humiliacions i les persecucions, de l’acaparament de l’aigua i de les prohibicions dels desplaçaments, de desenes d’incursions militars en les ciutats i els camps, la destrucció de múltiples cases, infrastructures i cultius, la construcció d’un mur de segregació i l’extensió de les colònies dels reaccionaris jueus.

 

El moviment de les masses àrabs palestines del 2000 ha sofert un reflux. Ha cedit el lloc a atemptats contras les tropes sionistes, perfectament legítims malgrat que d’abast limitat, a atemptats suïcides contra els treballadors jueus, que testimonien el caràcter reaccionari dels seus inspiradors, essencialment dels burgesos islamistes que es neguen a armar tot el proletariat (Hamas), imitats pels corrents nacionalistes tradicionals laics (Fatah, a vegades FPLP).

 

En tots els llocs, i particularment en el poder com a Iran, els corrents islamistes han demostrat que protegeixen la propietat privada, aixafen el moviment obrer, oprimeixen les dones i joves i capitulen, finalment, davant de l’imperialisme. El terrorisme de Hamas contra els treballadors jueus sacrifica als joves combatents àrabs i impedeix la unió entre el proletariat jueu i el proletariat àrab, l’única força capaç de suprimir l’opressió nacional dels palestins per l’estat colonial sionista.

 

 

L’estat israelià, i totes les potències imperialistes, han augmentat la seua pressió sobre la burgesia palestina i la seua expressió política tradicional, l’OAP, per a que l’Autoritat Palestina aplique els acords d’Oslo de 1994 i la “fulla de ruta”  de l’ONU, del 2003. Exigeixen que ella desarme la resistència i controle la població dels guetos de Cisjordània i de la Banda de Gaza. Al gener del 2005, Abbas fou elegit per a això, amb el suport dels Estats Units, França i tots els altres bandits imperialistes. També rebé el suport de les burgesies àrabs veïnes que, totes elles, han reprimit, en un moment o un altre, la resistència palestina. Mahmoud Abbas acceptà, tot just ser elegit,  entrevistar-se amb el botxí Sharon i el seu amo Bush.

 

Els treballadors i la joventut de Palestina necessiten una direcció diferent de la del Partit Laborista que participa en el govern de Sharon, de la de l’OAP corrompuda i capituladora, de la de Hamas reaccionària i impotent: necessiten un partit obrer revolucionari i internacionalista. El proletariat jueu està condemnat a la inseguretat, i a sofrir els colps de la seua pròpia burgesia, si no trenca amb d’ella per a reconèixer els drets nacionals dels àrabs. La joventut, els obrers i els camperols àrabs estan condemnats a la bóta israeliana, o a l’exili, se no s’alien al proletariat de tota la regió contra els estats burgesos jueu, àrabs, turc i persa.

 

 

A baix el terror sionista! Destrucció del mur de l’apartheid! Alliberament de tots els resistents empresonats!

Dret de retorn per a tots els refugiats! Destrucció de l’Estat colonial d’Israel i dels guetos de l’Autoritat Palestina!

Per una Palestina laica i democràtica, obra de tots aquells que hi volen viure, siga quina siga la seua ètnia, llengua i creences!

Govern obrer i camperol en Palestina! Revolució socialista al Medi Orient!

Federació Socialista de l'Orient Pròxim!

 

1 de maig del 2005

Groupe bolchevik (França), Grup Germinal (Estat espanyol), Lucha Marxista (Perú)